SOPAR A LA VENTA NADAL (Penella)

 

El passat divendres, dia 21 d’octubre de 2011, i com ja vàrem anunciar a la nostra pàgina de facebook, començava el recorregut gastronòmic pels pobles de la nostra comarca, què pretenem concloure a Muro amb una presentació oficial de l’Associació. El primer destí elegit, la pedania contestana de Penella; i el lloc, la “Venta Nadal”, on poder sopar tranquil·lament i gaudir de l’especialitat de la casa: embotit i carns a la brasa.

El punt de trobada va ser el “Pa Torrat” (Muro), des d’on a les 21.30 hores, i després de fer-se tranquil·lament una cerveseta, el grup format per Juan “El Sico”, Manu, Carles, Josep i el qui els fa aquesta ressenya, va eixir en direcció a Penella en el cotxe de Manu (que millor que capitanejats pel president de l’associació).

Així doncs, famolencs i acompanyats de la simbiosi de la conversació i el soroll de les nostre panxes, vàrem arribar a les 22.00 hores al nostre destí, després d’un trajecte una mica sinuós i anecdòtic, on l’orientació i el bon humor no va faltar.

Asseguts davant la taula, sota l’atenta mirada de les rastreres de bajoques preparades per fer pericana, i disposats a “fartar” amb coneixement, com no, gaudint de la companyia i del bon menjar i beure, sols quedava demanar. Mentre anàvem pensant-ho, ens remullàvem la gola amb una bona cervesa, i també començàvem a adelitar-se d’un assortit d’embotits artesans (sobrassada, botifarreta seca, saltxitxó,...) que ja estaven disposats a la taula. Entre conversa i conversa, i feta l’elecció dels plats de vermut i del sopar, no podia faltar aquesta frase:

- Anirem fent un reportatge de fotos, no?

Malauradament, a la tercera foto la Llei de Murphy[1] es complí: la bateria de mòbil s’acabà i no poguérem fer-ne. Tanmateix, no fou cap impediment per continuar gaudint del sopar i passar-ho bé.

Poc a poc, anaren servint-nos el plats de vermut (callos, pericana, coraeta, dacsa,...), que si bé, anaven eixint de la cuina de forma escalonada i no ens va donar temps per veure’ns la taula plena, no hi hagué res per li un lleig. Tot ben bo que estava, i acompanyat de pa, cervesa i aigua. Sabia a glòria!!

Una vegada acabàrem amb les tares del vermut, començaren a traure’ns l’assortit d’embotits i carns a la brasa per sopar, amb creïlles fregides i espinacs. Tot acompanyat per un vinet de la casa, d’eixos que et fan traure els colors al primer glop. Primer la safata d’embotits i carn de porc; després la de carn de corder; després la cansalada; i per últim l’entrecot. Tot seguit, qui volgué cafè en va prendre i vàrem demanar el compte, o com popularment se sol dir, “la dolorosa”.

Amb les panxes ben plenes, i després d’abonar un bon preu, ja que els 16 € per cap a que eixírem és una quantitat que no està gens malament, ens vam dirigir satisfets cap al cotxe del senyor president, per emprendre el trajecte de tornada cap a Muro (avisant-lo que ara no ens dugués per tantes corbes). Una vegada arribàrem, un dels membres del grup es va acomiadar de la resta i va eixir escapat cap al catre, ja que sent la 1.30 sols li quedàvem unes sis hores de dormir si volia anar-se’n pel matí a caçar. La resta del grup va gaudir d’una estoneta de conversa al pub Mestral mentre se’ns assentava el sopar.

Sergi Silvestre Pérez

Secretari de l’Associació Gastronòmica i Cultural

“Fins rebentar com Sangonereta”

---

[1] Si no has agafat càmera de fotos, vols fer fotos per ensenyar als amics que no han vingut, i te n’adones que al mòbil et queda poca bateria; no et preocupes, que segons la Llei de Murphy se t’esgotarà la bateria i no podràs fer les fotos, i per tant, els teus amics no podran veure com s’ho vàreu passar.