El
punt de trobada va ser el “Pa Torrat” (Muro), des d’on a les 21.30 hores, i
després de fer-se tranquil·lament una cerveseta, el grup format per Juan “El
Sico”, Manu, Carles, Josep i el qui els fa aquesta ressenya, va eixir en
direcció a Penella en el cotxe de Manu (que millor que capitanejats pel
president de l’associació).
- Anirem fent un reportatge de fotos, no?
Malauradament,
a la tercera foto la Llei
de Murphy[1]
es complí: la bateria de mòbil s’acabà i no poguérem fer-ne. Tanmateix, no fou
cap impediment per continuar gaudint del sopar i passar-ho bé.
Poc
a poc, anaren servint-nos el plats de vermut (callos, pericana, coraeta,
dacsa,...), que si bé, anaven eixint de la cuina de forma escalonada i no ens
va donar temps per veure’ns la taula plena, no hi hagué res per li un lleig.
Tot ben bo que estava, i acompanyat de pa, cervesa i aigua. Sabia a glòria!!
Una
vegada acabàrem amb les tares del vermut, començaren a traure’ns l’assortit
d’embotits i carns a la brasa per sopar, amb creïlles fregides i espinacs. Tot
acompanyat per un vinet de la casa, d’eixos que et fan traure els colors al
primer glop. Primer la safata d’embotits i carn de porc; després la de carn de
corder; després la cansalada; i per últim l’entrecot. Tot seguit, qui volgué
cafè en va prendre i vàrem demanar el compte, o com popularment se sol dir, “la
dolorosa”.
Amb
les panxes ben plenes, i després d’abonar un bon preu, ja que els 16 € per cap
a que eixírem és una quantitat que no està gens malament, ens vam dirigir
satisfets cap al cotxe del senyor president, per emprendre el trajecte de
tornada cap a Muro (avisant-lo que ara no ens dugués per tantes corbes). Una
vegada arribàrem, un dels membres del grup es va acomiadar de la resta i va
eixir escapat cap al catre, ja que sent la 1.30 sols li quedàvem unes sis hores
de dormir si volia anar-se’n pel matí a caçar. La resta del grup va gaudir d’una
estoneta de conversa al pub Mestral mentre se’ns assentava el sopar.
Sergi Silvestre Pérez
Secretari de l’Associació Gastronòmica i
Cultural
“Fins rebentar com Sangonereta”
[1] Si no has agafat càmera de fotos, vols fer fotos per ensenyar als
amics que no han vingut, i te n’adones que al mòbil et queda poca bateria; no
et preocupes, que segons la Llei
de Murphy se t’esgotarà la bateria i no podràs fer les fotos, i per tant, els
teus amics no podran veure com s’ho vàreu passar.