dimarts, 25 d’octubre de 2011

SOPAR A LA VENTA NADAL (Penella)




 



El passat divendres, dia 21 d’octubre de 2011, i com ja vàrem anunciar a la nostra pàgina de facebook, començava el recorregut gastronòmic pels pobles de la nostra comarca, què pretenem concloure a Muro amb una presentació oficial de l’Associació. El primer destí elegit, la pedania contestana de Penella; i el lloc, la “Venta Nadal”, on poder sopar tranquil·lament i gaudir de l’especialitat de la casa: embotit i carns a la brasa.



El punt de trobada va ser el “Pa Torrat” (Muro), des d’on a les 21.30 hores, i després de fer-se tranquil·lament una cerveseta, el grup format per Juan “El Sico”, Manu, Carles, Josep i el qui els fa aquesta ressenya, va eixir en direcció a Penella en el cotxe de Manu (que millor que capitanejats pel president de l’associació).



Així doncs, famolencs i acompanyats de la simbiosi de la conversació i el soroll de les nostre panxes, vàrem arribar a les 22.00 hores al nostre destí, després d’un trajecte una mica sinuós i anecdòtic, on l’orientació i el bon humor no va faltar.



Asseguts davant la taula, sota l’atenta mirada de les rastreres de bajoques preparades per fer pericana, i disposats a “fartar” amb coneixement, com no, gaudint de la companyia i del bon menjar i beure, sols quedava demanar. Mentre anàvem pensant-ho, ens remullàvem la gola amb una bona cervesa, i també començàvem a adelitar-se d’un assortit d’embotits artesans (sobrassada, botifarreta seca, saltxitxó,...) que ja estaven disposats a la taula. Entre conversa i conversa, i feta l’elecció dels plats de vermut i del sopar, no podia faltar aquesta frase:



- Anirem fent un reportatge de fotos, no?



Malauradament, a la tercera foto la Llei de Murphy[1] es complí: la bateria de mòbil s’acabà i no poguérem fer-ne. Tanmateix, no fou cap impediment per continuar gaudint del sopar i passar-ho bé.



Poc a poc, anaren servint-nos el plats de vermut (callos, pericana, coraeta, dacsa,...), que si bé, anaven eixint de la cuina de forma escalonada i no ens va donar temps per veure’ns la taula plena, no hi hagué res per li un lleig. Tot ben bo que estava, i acompanyat de pa, cervesa i aigua. Sabia a glòria!!



Una vegada acabàrem amb les tares del vermut, començaren a traure’ns l’assortit d’embotits i carns a la brasa per sopar, amb creïlles fregides i espinacs. Tot acompanyat per un vinet de la casa, d’eixos que et fan traure els colors al primer glop. Primer la safata d’embotits i carn de porc; després la de carn de corder; després la cansalada; i per últim l’entrecot. Tot seguit, qui volgué cafè en va prendre i vàrem demanar el compte, o com popularment se sol dir, “la dolorosa”.



Amb les panxes ben plenes, i després d’abonar un bon preu, ja que els 16 € per cap a que eixírem és una quantitat que no està gens malament, ens vam dirigir satisfets cap al cotxe del senyor president, per emprendre el trajecte de tornada cap a Muro (avisant-lo que ara no ens dugués per tantes corbes). Una vegada arribàrem, un dels membres del grup es va acomiadar de la resta i va eixir escapat cap al catre, ja que sent la 1.30 sols li quedàvem unes sis hores de dormir si volia anar-se’n pel matí a caçar. La resta del grup va gaudir d’una estoneta de conversa al pub Mestral mentre se’ns assentava el sopar.


Sergi Silvestre Pérez



Secretari de l’Associació Gastronòmica i Cultural

“Fins rebentar com Sangonereta”





[1] Si no has agafat càmera de fotos, vols fer fotos per ensenyar als amics que no han vingut, i te n’adones que al mòbil et queda poca bateria; no et preocupes, que segons la Llei de Murphy se t’esgotarà la bateria i no podràs fer les fotos, i per tant, els teus amics no podran veure com s’ho vàreu passar.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Rebentar com Sangonereta


Bo iniciem un nou camí ple d’il·lusions i ganes de pasar-ho be. L’associació gastronòmica i cultural Fins Rebentar com Sangonereta es un nou projecte d’un grup d’amics que mig en broma mig en serio i units per l’afició del bon menjar, els viatges, les caminates per la serra i la cultura es van proposar fer extensible a molta mes gent els nostres moments.

Aquesta associació naix amb l’intensió de disfrutar d’una part tant important de la nostra cultura com es el nostre menjar i beure, al mateix temps que de difondre la cultura general d’un país que en te de molta, i que millor que gaudir d’ella amb les panxes ben plenes.  


Desprès de plantejar-se  varis noms es va decidir aquest pràcticament per unanimitat i fa referència a una expressió que un membre del grup d’amics sempre diu quan la taula comença a estar ben plena i davant de la impossibilitat d’acabar amb tot el menjar sempre recita la frase: “ Ací rebentarem com Sangonereta...”, en clara al·lusió al famós personatge de la novel·la de Blasco Ibañez  “ Cañas y Barro”.


Els projectes que tenim es el de realitzar viatges culturals per tot l’estat espanyol on no deu faltar mai un bon menjar, preparar cates de ví de productes tipics de la zona, axí com cursets i xarles de cuina. Comtem entre les nostres files a gent qualificada en el tema culinari, i gent molt coneixedora dels nostres restaurants i bars. També pretenem ajuntar-se una volta cada setmana per realitzar un fondo per a sufragar-se el viatge que es realitzarà tots el anys  axi com una volta al mes eixir d’excursió pel País Valencià  i així difondre la cultura de la nostra terreta.

La quota d’inscripció serà de 15 euros anuals que seran emprats en el dinar o sopar de final d' any així com en altres despeses ordinàries cartes segells etc...

Per mes informació es podeu adreçar al correu electrònic comsangonereta@hotmail.es.  

Vine i apunta’t.